- Quan Josefa Nática va entrar a la granja ho va passar tan malament i tenia tanta por, que es passava el dia amagat. Tot i això, a mesura que s'ha anat fent amb les persones del refugi, ha anat agafant confiança a poc a poc.
Encara que encara té una mica de por dels humans, especialment els que no coneix, ara la curiositat el traeix i quan es vol adonar ja fa mitja hora que juga amb algun dels voluntaris. El seu instint de caçador el fa oblidar-se de totes les pors i sortir a perseguir qualsevol cosa que li generi curiositat: canyes, cordes i fins i tot, si et descuides, les cordes de les màscares.
Aquests mesos hem vist l'enorme progrés que ha fet i estem molt orgullosos dels seus avenços. Ens encantaria que pogués trobar una família que s'hi fixés i li doni una llar on pugui sentir-se relaxat i feliç.